La Penya "Els Marrinxos" "neix" el 27 de Maig del 1.999.
És una Associació sense ànim de lucre que té per finalitat primordial la participació, sense ànim de concursar, al Carnaval d' Olot.
És per això que s' obliga amb tots els seus mitjans a assistir, col.laborant amb les altres Penyes i entitats adients, a les rues i els actes que defineixen el Carnaval d' Olot i crear un ambient sa de diversió i gresca.
Es declara igualitària, per tant és interclassista i no masclista, essent els seus integrants homes i dones majors de 18 anys. Persones amb l'esperit obert, positiu i optimista.
A banda del Carnaval, Els Marrinxos poden realitzar durant la resta de l'any altres activitats culturals, esportives o lúdiques..
(.............dels nostres estatuts)
(si vols ésser marrinxo, o vols dir-nos quelcom, utilitza la pagina "contactes") |
Marrinxos Professionals,
Ara mateix, m’enfilo aquí al lavabo de l’hospici,
on amagat cagat de por per si em tornaven
a tocar aquells pantalons foradats,
i surto x veure en tranquil·litat la faràndula Olotina,
i m’adono que falta l’àguila k hem d’apedaçar.
Cap dels prodigis regidors de cultura
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa
per totes les Penyes i *Marrinxos*
sempre amb el vent de cara,
amb la carrossa acabada i recordant
quin llarg camí d'angoixa, tambors, cerveses, alegries
i de silencis ens ha portat fins aquí.
I som on som *Gràcies a vosaltres Marrinxos Professionals*
més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus de Sant Ferriol
i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies
on els sorolls dels tambors ofeguen les paraules i
amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val els tiquets de la tamborrada,
de l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia
i ens posem novament el jersei vermell o amb la camisa
dels 25 anys quan sortim al carrer.
|
Tenim a penes el que tenim prou (Dos àguiles, una Carrossa i rock&roll):
l'espai d'història i un local de l’Ajuntament que ens pertoca
i un minúscul territori per viure-la (Sant Ferriol).
Posem-nos dempeus altra vegada,
per intentar veure la faràndula a dalt l’església de Sant Ferriol
i que se senti la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti. *MARRINXOS, MARRINXOS*
I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui
i agafi el seu beuratge, i via fora agafem els bestiari
que tot està per fer i tot és possible.
*(tota semblança al poema de Miquel Martí Pol és pura coincidència, jo crec k se me’l va copiar ell... Ja feia 20 anys que el tenia escrit)* |
